Doncs sí nens, ja hi som!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Després de la intensíssima etapa del dia anterior, ahir ens vam dedicar a disfrutar del Camí, tot fent els últims 92 kms (sempre en surt algún més del previst, je, je).
I la veritat es que va ser el millor tram de tots: senders per dins els boscos d'eucaliptus, castanyers i tot tipus d'arbredes d'un verd exhuberant.
També vam haver d'afrontar alguna que altra pujadeta sorpresa prou intensa, que ens va permetre acabar d'afinar les cames. Finalment, i després del pas obligatori pel "Monte del Gozo", on més aviat ens esperavem alguna altra cosa, vam poder divisar ja la ciutat de Santiago, i costa avall ens hi vam llançar per fer la nostra entrada "triomfal" cap a les 19 hores.
Aquí ens teniu davant el que ens vam trobar al Monte del Gozo, mentre admiravem la ciutat uns metres de desnivell més avall!!
Per fi, una part del nostre repte s'havia complert!!!!!!
Emoció, abraçades i les fotos pertinents a la plaça de l'Obradoiro, davant la tant esperada catedral de Santiago de Compostela.
Cal destacar que tres espluguins més també ens estaven esperant, l'Eduard, la Neus i Josep Mª Gili (Picardia).
La veritat es que és emocionant, la façana, la gent, moltíssims peregrins que com nosaltres havien aconseguit el seu objectiu,...
Després va tocar passar a buscar la "Compostela", que és una espècie de certificat, amb el nom de cadascú en llatí i que confirma la realització del "viatget".
Dutxa, colonieta, i cap al restaurant, on no vam escatimar en gastos, i ens vam posar realment les botes amb mariscades i parrillades de peix, tot regat amb un bon vinet de la terra.
Aquesta tarda farem una escapadeta obligada a Finisterre, tot deixant descansar les bicis, s'ho mereixen, igual que els nostres culets, aprofitant que està plovent i no tenim pas ganes de mullar-nos gaire.
Demà tornarem a posar oli a la cadena i "a la carga de nuevo" xavals!!!!
I fins aquí, el nostre relat de l'aventura (d'anada). A partir d'ara potser seran menys les connexions però igualment seguirem passant-vos la crònica del nostre viatge de tornada, amb més calma, i veient tranquil.lament tot el que ens ha quedat per veure.
Com diem per aquí: JA HEM FET LA MEITAT!!!
Sense saber que més dir, em despedeixo amb una forta abraçada per a tots, i ja falta menys per tornar a gaudir de la nostra estimada terra...
7 comentaris:
enhorabona cracks! una cosa així només ho podieu fer valtrus! Felicitats i després d'un bon repòs, a tornar cap a casa! Ànimu i força a les cames
El sucreeeeee!!!
Noragüen a tots dos fanòmanuus!
Al tantu a veure massa alvariñu!
Hola,
Molt bé aquesta proesa.Suposo que haureu vist ballar el botafumeiro o no? Ja sé que això d'aguangtar una cerimònia religiosa costa una miqueta.
A nosaltres ens haguès fet il.lusió veure'l però durant la Setmana Santa d'aquest any que hi hem estat ens vandir:"Jesusito està muerto pues el botafumeriro también" i fes-te fotre que no es va moure.
Ara, els restaurants del carrer Franco estan bé oi? Fins i tot hi ha el que porta el nom del dictador. Com estan aquesta gent encara.
AH! i les camèlies? encara estan tan florides? són boniques no?
Joana, has fet molt bona feina, molts records de tots i per tots.
Dolors
Enhorabona a tots!!! Sou uns craks!!! Ara a descansar i agafar forces per la tornada!!
Enhorabona Pàmies i també pel Pep encara que no el conegui. Com sempre t'he dit ets un puto crack Jordi, i quan s'et posa una cosa entre cella i cella normalment o aconsegueixes. Des d'aqui a l'ECAP seguim els vostres moviments. Records de tots en especial de Lluís, Mireia, Mariona, Pinilla, Obiols, Ernesto i Doria.
Ens veiem i molta sort per la tornada.
FELICITATS,FELICITATS,FELICITATS!!!
Ja ho heu aconsseguit!!!.Feu una cara de satisfacció a les fotos que ho diu tot.No acabeu amb les existències d'albarinyo i de marisc si us plau, deixeu-ne una mica pels altres he?. Ara feu camí cap a casa i disfruteu de la tornada. Fins aviat. Petonets.
FINA
Enhorabona!!
Puc donar fe de que no és un muntatge del photoshop perquè ho vaig veure amb els meus propis ulls ( i també amb els de la Neus i l'Eduard )
Quan vaig dividir els Qm. pels dies, no m'ho podia creure ( 117 Qm./dia ).
Ja explicareu la tornada, doncs jo acabo d'arribar a casa i Santiago és lunyiiiiiissim.
Publica un comentari a l'entrada