Bueno nens, com sabeu, vam "comprar" bitllet d'anada i tornada en bicicleta, i això estem fent. Bàsicament ens dediquem a anar fent les variants que ens ofereix el camí, o buscar els llocs per on ens vàrem perdre a l'anada. Cal dir que és super difícil trobar el camí, ja que les marques només es veuen a l'anada. Però, de tot se n'ha de treure la cosa bona:
1er_ "si vas al revés, i perds el camí, espera a que aparegui un peregrí" (són els waypoints mòvils que fem servir, je, je...)
2on_ "si l'anada fou una festa de culs, ara és un festival de mamellams" (sobretot els dies de més calor)
Anem a lo serio:
Després de fotre'ns morats de marisc i albarinyus varis, el dia següent va ser tormentós, i vam decidir agafar el cotxe per anar fins a Finisterre, bàsicament a no veure res.
I l'endemà vam armar-nos de valor per tornar a posar els nostres ressentits culs sobre el seient i tornar a pedalar com a cosacos pel camí de tornada. A mitja tarda ja ens havíem perdut i havíem fet 20 kilometrets de més. Jua, jua, jua...
El següent dia ens vam petar l'altra cara del Cebreiro, algo més dura.
I al següent, o sigui avui, em patit la duresa de la també cara oest de l'ascens a la Cruz de Ferro. Ens n'em sortit i ara descansem a Villadangos del Páramo, a uns 20 kms de León.
Anem a sopar algo, que si no ens quedarem al carrer, que aquí tanquen a les 22h.
A mida que tinguem una estoneta, ja us anirem explicant més aventuretes de les nostres. La veritat és que ja tenim ganes de tornar-vos a veure a tots, i poder-vos'ho explicar personalment.
Fins molt aviat!!!!!!!!
(Tenim alguna foto, però ara no tenim ganes de penjar-la, però sí molta gana!!!!!)
La credencial del Camí
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Hola,
Què? A la tornada ja no us escriuen res?? Doncs té més mèrit que l'anada. Des de cal Nicasi us desitgem que tingueu moltes forces per arribar a l'Espluga.
Pep posa't crema protectora a les cames que tens la ratlla del sol...
Adéu i fins aviat
Dolors.
hi havia una vegada dos ciclistes que tot d'una van decidir fer el camino de santiago. L'anada va anar força bé
Però que va passar a la tornada? Doncs també la van fer damunt de la bici perquè pensaven que només anar no tenia mèrit. I tot d'una passant per terrenys molt irregulars, ple de revolts perillosos i paviments lliscants i sota un sol arrasant ja casi els tenim a casa. JA us podeu anar preparant per explicar les anècdotes que ús heu trobat aquests dies que segur que en són moltes.
molta sort i ànims que ja us queda menys.
Doncs sí, si ús pensaveu que l'ho de damunt ho ha escrit el JORDI MATEU, doncs teniu tota la raó. jajaja mira que sóc ruc!!!
Venga anims familia, que això ja ho teniu!! repte que podreu explicar als nets.
Núria
vinga nois; després de la setmana mogudeta que he tingut , ja torno a la normalitat , sense encierros, ni festes majors, ni collonades. a treballar i entrenar.
em vaig perdre la vostra arribada a la capi. però ara ja ho he vist tot. encara us queda torró?
tenieu que tirar molles de pa tirnat amunt i ara trobarieu el camí correcte igual que la caputxeta vermella, jijijijiji. aneu en compte amb el llop!!!
avui he quedat amb el murrai i el guillem, anem a pujar st. joan per els senderons fins les cent fonts i baixar per altres senders... ja tinc ganes de que vinguis per tornar a pujar mas del llort, jejeje-.
seguiu bé i ànims que queda només mitja península!!
salut i pedals!
Ja veig que la tornada va tant be com l'anada....Al final arribareu avans que jo!
Molts petons
Montse.
Hola nois:
M'agradaria veure per un forat les cares que fan els peregrins quan vos veuen tornar desde Fisterra jajajajaja m'encanta retrovar-me amb l'esperit del camino i compartir-lo amb vosaltres encara que ja fa 3 anys que el vaig fer sola caminant durant 33 dies i no te res a veure amb el vostre pas, jo només tinc 2 peus i vosaltres teniu dos megacames i dos rodes i feu que les bicis siguin supersóniques, m'imagino a la pujada d'O Cebreiro quan la baixarieu, jajajajaja que bo!Vos envio un petonet i una espenteta desde República Dominicana i dir-vos que ja li teniu el peu al coll.Salut!
Publica un comentari a l'entrada