DIARI I COMPTAKMS. JULIOL 2008

dia 1-- kms: 115 Final a Candasnos
dia 2-- kms: 105 +25= 130 Final a Alagón
dia 3-- kms: 120 Final a Calahorra (7h45')
dia 4-- kms: 42+48= 90 Final a Nàjera
dia 5-- kms: 115 Final a Hornillos del Camino (8 hores!!)
dia 6-- kms: 63+78=141 Final a Mansilla de las Mulas
dia 7-- kms: 112 Final a Riego de Ambrós (Alto Cruz de Ferro)
dia 8-- kms: 140 Final a Portomarín ( Alto O Cebreiro)
dia 9-- kms: 92 SANTIAGO DE COMPOSTELA!!!

TOTAL: 1055 kms

KILOMETRATGE DE TORNADA

Dia 11--kms: 102
Dia 12--kms: 104
Dia 13--kms: 114
Dia 14--kms: 140
Dia 15--kms: 117

I A PARTIR D'AQUÍ ALGUNA COSA DEL CERVELL SE'NS VA ESPATLLAR:

Dia 16--kms: 137
Dia 17--kms: 177 !!
Dia 18--kms: 174 !!
FINAL AL MONESTIR DE POBLET I CAP A CASA!!!

TOTAL: 1065kms

XIFRES TOTALS. EL FINAL DEL CAMÍ


_POBLET-SANTIAGO -> 9 dies: 1055 kms
desnivell + : 11208
desnivell - : 11770

_SANTIAGO-POBLET -> 8 dies: 1065 kms
desnivell + : 11770
desnivell - : 11208

KMS TOTALS: 2120

DESNIVELL TOTAL+ : 22978 m.
DESNIVELL TOTAL - : 22978 m.

La credencial del Camí

La credencial del Camí

dissabte, 19 de juliol del 2008

CATALUNYA I ESPLUGA, JA TORNEM A SER AQUÍ!!


La veritat és que no sé per on començar, el desordre és màxim, fotos, cròniques, coses que voldriem dir-vos...explicar amb tot detall...són moltes, i moltes les coses que ens han passat, i l'experiència inoblidabe, us ho podem assegurar.
Així que per ordenar les idees m'he anat a fer un tomb en bici a reflexionar...Ja, que us ho creieu! Allí s'està i s'estarà baix al garatge fins que a mi em roti, que descansi, que s'ha portat molt bé, ara li tocarà passar uns dies a l'hospital, je, je.

Costa de creure, però ja hem tornat, sí, sí, a relaxar-nos a l'últim "Alberg de Peregrinos", del qual teniem la clau de la porta, la casona de cadascú.

En els pròxims dies anirem actualitzant tot el que ens ha anat quedant al sac, per mancança de temps, i per tenir massa feina a pedalar, menjar i descansar.

De moment dir-vos que feu una ullada al quilòmetratge i les xifres parlaran per si soles.
Si ja era difícil de creure la idea d'anar de Poblet a Santiago en 9 dies, imagineu si la tornada és fa en 8. Algo impensable, però que ja està fet.

Algú va dir: "aneu tranquils i no començeu massa forts, s'ha d'anar progressivament a més".
I això és el que hem fet.

Durant aquests dies hem viscut molts moments, bons i no tant bons, hem compartit tot durant gairebé les 24 hores del dia, i al final hem aconseguit el nostre objectiu final. Molts quilòmetres, molt oli a la cadena, molta aigua, molt de tot, però per damunt de tot ens hem FET COMPANYIA, hem treballat en equip i personalment penso que aquesta ha estat la clau:

SI PENSES QUE ES POT FER I T'HO CREUS, SEGUR QUE ES POT FER

Nosaltres ens ho hem cregut i aquí estem!!
PSP-18JUL. EL FINAL DEL CAMÍ

GRÀCIES JOANA, PER TOTA LA FEINA FETA, SEGUIMENT, CONTACTES, ÀNIMS I PER TRANSMETRE'NS TOTA LA TEVA ALEGRIA.

GRÀCIES PEP, PER LA COMPANYIA, PER PODER PEDALAR JUNTS CADA DIA FINS A FARTA-NOS, PER LA TEVA CONVICCIÓ I PER CREURE-T'HO IGUAL QUE JO. AGRAÏT PER SEMPRE...
(I ara a escalar, que se'ns dóna millor!)

GRÀCIES A TOTS ELS QUE ENS HEU SEGUIT (voldria posar noms, però sou molts!), PELS VOSTRES COMENTARIS, PER CONFIAR EN NOSALTRES I PER CREURE, COM NOSALTRES, EN EL PROJECTE DES DEL PRIMER MOMENT. NO ENS HEU FALLAT, I US HO AGRAÏM MOLTÍSSIM.

UNA ABRAÇADA PER TOTS!!!

De moment posem alguna foto per anar "obrint boca"

No sabiem per on començar!!

4 comentaris:

Biel ha dit...

Si buenu buenu, però no m'heu portat sucre d'Andorra?

Anònim ha dit...

No ta praocupis, que en el proper viatge a Veneçuela ja te'l portaré de canya i sense refinar, que ja sé que tu el vols pels mojitos i el Ron "Pampero". I el formatge de "tetilla", com compendràs, tants dies fora de casa sense la parenta..., la cecina ens la vam cruspir en l'últim bocata i l'albarinyu calent no val res, així que ens el vam pulir mentre encara era fresc, llàstima, un altre dia demana coses que no es facin malbé xicot!!!

Anònim ha dit...

Jordiiii!!!
M'he passa't per aquí i he flipat!!!
Sou uns cracks!!
Enhorabona per el repte!

Un peto des de Lleida!
Fins aviat!
Dolors.

Anònim ha dit...

Osti Dolors, que guai trobar-te per aquí!!
Doncs ja veus, seguim en la dinàmica de fotre el boig a més no poder, i aquesta l'hem liat grossa.
Espero que tu tot bé, i si un dia vols fer activitat al monte, baixa'm a veure.
Moltíssims records i un petonàs!!