DIA 6 (2a part), 7 i 8

Bé companys, com veieu em anat tant a sac que no ens ha donat temps d'escriure res, bàsicament perquè tampoc hem trobat connexió per enlloc, doncs hem passat uns dies perduts per qui sap on. Això sí, avançant i avançant per fer-nos petar el Camí de Santiago, des del Monestir de Poblet, tot pedalant i en tan sols 9 DIES!!!!!!!!!
Us faré cinc cèntims d'aquests últims dies que realment han estat autèntiques etapes marató. No entraré gaire en detalls perque aquest ciber és més car que la hòstia.

Comencem per la segona part del 6è dia, que després de fer la paradeta a Carrión de los Condes, vam continuar en direcció a Mansilla de las Mulas, on després d'apretar al Pep fins a la sacietat, i creuar Sahagún a tota llet, vam aconseguir fer ni més ni menys que 141 kms, això sí, força planers, però molt i molt aburrits, i els paisatges només eren sembrats i més sembrats de blat.
A Mansilla vam conèixer una noia que es deia Agata, la qual era de Polònia, i en Pep li va dir: osti nena, polaca, com nosaltres. I la tia li contesta: ah! catalanes!!

El dia 7 va començar tot tirant milles cap a León, i després de fer la foto pertinent davant la catedral, seguim a tota màquina fins a Hospital de Orbigo i Astorga, la cual també creuem a saco, veient ràpidament tot el que calia veure (penseu que a la tornada ja ens pendrem més molèsties en veure les coses amb més calma i detall, je,je).

Sortim d'Astorga i li proposo al Pep que sigui com sigui ens hem de fer petar el Alto de la Cruz de Ferro, algo que ens havien aconsellat fer-ho descansats, però que collons, nosaltres som espluguins, i com els vascos, fem les coses com volem i quan volem, o sigui que de cara amunt i la cruz dels c... cap a casa, nens!!
Al final arribem tardíssim a Riego de Ambrós i ens hem de tornar bojos per trobar allotjament. Al final han sortit 112 kms, que no està gens malament amb l'Alto aquest pel mig (bé, gairebé cap al final)

Baixant des de la Cruz de Ferro (aquí ho fem tot en bici!)


El dia 8, o sigui avui, ens llevem amb més forces que mai, ja que hem dormit un munt i ahir ens vam pulir gairebé dues botelles de vinet per sopar, fins i tot el postre va ser préssec amb vi!!
Dons engeguem les màquines, o sigui, les cames, per començar baixantg fins a Ponferrada i fer la foto davant del castell de no sé què, i seguim fletxes i més fletxes grogues per anar-nos atansant poc a poc al "temible"? (No sé pas de què) i molt conegut "O Cebreiro", l'ascens no té desperdici, però tampoc es tant!!, suposo que és per allò de ser espluguins!!!

Després d'aquest també el Alto de St. Roque, i el Alto del Poio, tots es mouen pels 1300 i pico metres d'altura, el desnivell haurà estat de 800 o 900 acumulats, tampoc res de l'altre món.
Decidim baixar i dinar, encara que tard, a Triacastela. Són les 16 hores i ja portem 90 kms. Quan tot semblava rematat, la cosa se'ns complica i molt:
decidim seguir, després de la obligatòria "mini-becaina", fins a Sarria, i allí buscar allotjament. Són les 19 hores que hi arribem i tot està ple, i anem passant de poble en poble, amb la Joana "d'avançadilla" per intentar col.locar-nos on sigui. Total, que al final ens perdem ella i nosaltres, per tant fem kms de més i ella ha de baixar del cotxe per apartar, ella mateixa, unes vaques que li barren el pas per uns "andurrials" per on s'ha extraviat. Al final arribem, sense voler a Portomarín, des d'on us escric ara mateix, i on m'espera una pizzeta picantona, tal i com m'agraden a mi. Resum, que després dels "Altos del dia", hem fet ni més ni menys que 140 kms altre cop, i ens deixen tan sols a 90 quilòmetrets de no res per al 9è dia, per arribar còmodament a Santiago, si no passa res, je,je, i allí us assegurem que ens fotrem de peix i marisc fins al cul!!!!!!!
Pel tema fotos no hi ha gaire temps, ja que costen de carregar i això val una pasta, ja ho he dit abans, crec, però us prometem que a la tornada, ja farem un passe. Recordeu que serà d'aquí uns quants dies, ja que tornarem pedalant, per si algú no se n'havia enterat.
Gràcies a tots pels vostres comentaris, això demostra que tenim molts amics i ens fa sentir molt acollits allà on anem, vosaltres ens heu ajudat a arribar on estem, gràcies a tots!! I petons per algunes!!!
(Castell de Ponferrada)