Sortim de Nàjera amb les cames i el cul fets pols.. sortint eh... imagineu-vos...arribant , l'etapa és molt distreta amb forts desnivells, que en posen un repte en cada trialera que hi ha, de pujada, és clar, arribem a Santo Domingo de la Calzada, ja sabeu, on "LA GALLINA CANTÓ DESPUÉS DE FOLLADA (poc a poc! coc, coc,coc!poc a poc...), passem per Belorado i el Pep anava tant tocat que ni s'en entera. La Joana ens esperava a la següent població: Villafranca-Montes de Oca i ens diu que està a una ermita en un lloc molt maco a 2 kms. li diem que estem fets pols i que no estem per collonades, que agafi els "trastets" i que vingui cap al poble a fer bullir l'olla. Dinem , ens estirem a la gespa i ens encomanem al Sant Apòstol per continuar la ruta que comença, per variar, amb un fort desnivell que ens porta a 1.150 metres. És la màxima cota que hem assolit en tota la ruta. Passem per Atapuerca, però tant ràpids que només veiem al prehistòric que hi ha retratat a l'entrada del poble. D' allí seguim cap a Burgos, fem la foto de rigor a la Catedral que ens costa un ou de trobar, però és una part més de la penitència que ens hem autoimposat. Hem de preguntar per on sortir, si no encara hi seriem donant tombs per allí per trobar la "p..." fletxeta. Sortim doncs fins a Hornillos del Camino (on Jesucrist va perdre l'esperdenya), el Jordi i arriba sense problemes i el Pep com pot, però també hi arriba. Sort que la última costa que el mapa ens assenyalava era "avall"...
(Diuen que el blat és a punt de segar...)
Avui hem conegut a la gent més dispar, ja ho deiem que hi havia penya rara pel món. Un tio que ve caminant des de Monpellier, i una veterana que ve, també caminant des d'Holanda. Aquests si que tenen mèrit, i no el que fem nosaltres...
1 comentari:
Hola,
"Aprofiteu que ara us queda el millor".Ho diu el Nicasi.
Millor que patiu una miqueta de fred que calor. Es pedala millor.
Joana ja tens distracció amb aquest parell de Induranins.
Adéu
Dolors
Publica un comentari a l'entrada