CATALUNYA I ESPLUGA, JA TORNEM A SER AQUÍ!!

La veritat és que no sé per on començar, el desordre és màxim, fotos, cròniques, coses que voldriem dir-vos...explicar amb tot detall...són moltes, i moltes les coses que ens han passat, i l'experiència inoblidabe, us ho podem assegurar.
Així que per ordenar les idees m'he anat a fer un tomb en bici a reflexionar...Ja, que us ho creieu! Allí s'està i s'estarà baix al garatge fins que a mi em roti, que descansi, que s'ha portat molt bé, ara li tocarà passar uns dies a l'hospital, je, je.

Costa de creure, però ja hem tornat, sí, sí, a relaxar-nos a l'últim "Alberg de Peregrinos", del qual teniem la clau de la porta, la casona de cadascú.

En els pròxims dies anirem actualitzant tot el que ens ha anat quedant al sac, per mancança de temps, i per tenir massa feina a pedalar, menjar i descansar.

De moment dir-vos que feu una ullada al quilòmetratge i les xifres parlaran per si soles.
Si ja era difícil de creure la idea d'anar de Poblet a Santiago en 9 dies, imagineu si la tornada és fa en 8. Algo impensable, però que ja està fet.

Algú va dir: "aneu tranquils i no començeu massa forts, s'ha d'anar progressivament a més".
I això és el que hem fet.

Durant aquests dies hem viscut molts moments, bons i no tant bons, hem compartit tot durant gairebé les 24 hores del dia, i al final hem aconseguit el nostre objectiu final. Molts quilòmetres, molt oli a la cadena, molta aigua, molt de tot, però per damunt de tot ens hem FET COMPANYIA, hem treballat en equip i personalment penso que aquesta ha estat la clau:

SI PENSES QUE ES POT FER I T'HO CREUS, SEGUR QUE ES POT FER

Nosaltres ens ho hem cregut i aquí estem!!

PSP-18JUL. EL FINAL DEL CAMÍ

GRÀCIES JOANA, PER TOTA LA FEINA FETA, SEGUIMENT, CONTACTES, ÀNIMS I PER TRANSMETRE'NS TOTA LA TEVA ALEGRIA.

GRÀCIES PEP, PER LA COMPANYIA, PER PODER PEDALAR JUNTS CADA DIA FINS A FARTA-NOS, PER LA TEVA CONVICCIÓ I PER CREURE-T'HO IGUAL QUE JO. AGRAÏT PER SEMPRE...
(I ara a escalar, que se'ns dóna millor!)

GRÀCIES A TOTS ELS QUE ENS HEU SEGUIT (voldria posar noms, però sou molts!), PELS VOSTRES COMENTARIS, PER CONFIAR EN NOSALTRES I PER CREURE, COM NOSALTRES, EN EL PROJECTE DES DEL PRIMER MOMENT. NO ENS HEU FALLAT, I US HO AGRAÏM MOLTÍSSIM.

UNA ABRAÇADA PER TOTS!!!

De moment posem alguna foto per anar "obrint boca"

No sabiem per on començar!!

ENCARA ESTEM TORNANT...I VIUS

Bueno, per no fer-nos pesats amb tanta descripció de la ruta que anem inventant sobre la marxa, je,je, la veritat es que només fem que perdre'ns i així sembla que anem variant la tornada.
Aquests últims dos dies ens els hem passat fotent-li canya a les rectes de León i Burgos, tot pla i aburrit, la veritat es que si no fos que per allí hi passa el Camí de Santiago, estem completament segurs que no hi aniria ni déu.
Anem coneixent a gent cada cop més friki, però els que ho som més: nosaltres que anem al revés que tothom. La gent flipa veient dos paios a tota merda i en el sentit contrari.
Ara que ho veiem tot de cara, la veritat es que fot impacte, la gent super carregada amb uns motxil.lots gegants, amb els genolls envenats, caminant ben torts, buscant ombres per amagar-se de la solana, però seguint endavant, amb convicció.
Us deleitem amb unes fotos que no vam poder fer a l'anada, però de tornada ens hi hem aturat a fer-les, és el que té passar dos cops pel mateix lloc.

Passant fred i mullant-nos a Finisterre!!

Avituallament de "lujo" a Santiago: TARTA DE SANTIAGO Y QUESO SABE COMO UN BESO

Algo que ens ha fet pensar i per això encara no hem abandonat:

I per acabar un parell d'instantanies per que vieu que no tot és pedalar:

JA ANEM TORNANT, JA...

Bueno nens, com sabeu, vam "comprar" bitllet d'anada i tornada en bicicleta, i això estem fent. Bàsicament ens dediquem a anar fent les variants que ens ofereix el camí, o buscar els llocs per on ens vàrem perdre a l'anada. Cal dir que és super difícil trobar el camí, ja que les marques només es veuen a l'anada. Però, de tot se n'ha de treure la cosa bona:
1er_ "si vas al revés, i perds el camí, espera a que aparegui un peregrí" (són els waypoints mòvils que fem servir, je, je...)
2on_ "si l'anada fou una festa de culs, ara és un festival de mamellams" (sobretot els dies de més calor)

Anem a lo serio:
Després de fotre'ns morats de marisc i albarinyus varis, el dia següent va ser tormentós, i vam decidir agafar el cotxe per anar fins a Finisterre, bàsicament a no veure res.
I l'endemà vam armar-nos de valor per tornar a posar els nostres ressentits culs sobre el seient i tornar a pedalar com a cosacos pel camí de tornada. A mitja tarda ja ens havíem perdut i havíem fet 20 kilometrets de més. Jua, jua, jua...

El següent dia ens vam petar l'altra cara del Cebreiro, algo més dura.

I al següent, o sigui avui, em patit la duresa de la també cara oest de l'ascens a la Cruz de Ferro. Ens n'em sortit i ara descansem a Villadangos del Páramo, a uns 20 kms de León.

Anem a sopar algo, que si no ens quedarem al carrer, que aquí tanquen a les 22h.

A mida que tinguem una estoneta, ja us anirem explicant més aventuretes de les nostres. La veritat és que ja tenim ganes de tornar-vos a veure a tots, i poder-vos'ho explicar personalment.

Fins molt aviat!!!!!!!!
(Tenim alguna foto, però ara no tenim ganes de penjar-la, però sí molta gana!!!!!)

DIA 9 I PUNTO!!!

Doncs sí nens, ja hi som!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Després de la intensíssima etapa del dia anterior, ahir ens vam dedicar a disfrutar del Camí, tot fent els últims 92 kms (sempre en surt algún més del previst, je, je).
I la veritat es que va ser el millor tram de tots: senders per dins els boscos d'eucaliptus, castanyers i tot tipus d'arbredes d'un verd exhuberant.
També vam haver d'afrontar alguna que altra pujadeta sorpresa prou intensa, que ens va permetre acabar d'afinar les cames. Finalment, i després del pas obligatori pel "Monte del Gozo", on més aviat ens esperavem alguna altra cosa, vam poder divisar ja la ciutat de Santiago, i costa avall ens hi vam llançar per fer la nostra entrada "triomfal" cap a les 19 hores.

Aquí ens teniu davant el que ens vam trobar al Monte del Gozo, mentre admiravem la ciutat uns metres de desnivell més avall!!

Per fi, una part del nostre repte s'havia complert!!!!!!
Emoció, abraçades i les fotos pertinents a la plaça de l'Obradoiro, davant la tant esperada catedral de Santiago de Compostela.
Cal destacar que tres espluguins més també ens estaven esperant, l'Eduard, la Neus i Josep Mª Gili (Picardia).


La veritat es que és emocionant, la façana, la gent, moltíssims peregrins que com nosaltres havien aconseguit el seu objectiu,...
Després va tocar passar a buscar la "Compostela", que és una espècie de certificat, amb el nom de cadascú en llatí i que confirma la realització del "viatget".
Dutxa, colonieta, i cap al restaurant, on no vam escatimar en gastos, i ens vam posar realment les botes amb mariscades i parrillades de peix, tot regat amb un bon vinet de la terra.
Aquesta tarda farem una escapadeta obligada a Finisterre, tot deixant descansar les bicis, s'ho mereixen, igual que els nostres culets, aprofitant que està plovent i no tenim pas ganes de mullar-nos gaire.
Demà tornarem a posar oli a la cadena i "a la carga de nuevo" xavals!!!!

I fins aquí, el nostre relat de l'aventura (d'anada). A partir d'ara potser seran menys les connexions però igualment seguirem passant-vos la crònica del nostre viatge de tornada, amb més calma, i veient tranquil.lament tot el que ens ha quedat per veure.
Com diem per aquí: JA HEM FET LA MEITAT!!!
Sense saber que més dir, em despedeixo amb una forta abraçada per a tots, i ja falta menys per tornar a gaudir de la nostra estimada terra...

DIA 6 (2a part), 7 i 8

Bé companys, com veieu em anat tant a sac que no ens ha donat temps d'escriure res, bàsicament perquè tampoc hem trobat connexió per enlloc, doncs hem passat uns dies perduts per qui sap on. Això sí, avançant i avançant per fer-nos petar el Camí de Santiago, des del Monestir de Poblet, tot pedalant i en tan sols 9 DIES!!!!!!!!!
Us faré cinc cèntims d'aquests últims dies que realment han estat autèntiques etapes marató. No entraré gaire en detalls perque aquest ciber és més car que la hòstia.

Comencem per la segona part del 6è dia, que després de fer la paradeta a Carrión de los Condes, vam continuar en direcció a Mansilla de las Mulas, on després d'apretar al Pep fins a la sacietat, i creuar Sahagún a tota llet, vam aconseguir fer ni més ni menys que 141 kms, això sí, força planers, però molt i molt aburrits, i els paisatges només eren sembrats i més sembrats de blat.
A Mansilla vam conèixer una noia que es deia Agata, la qual era de Polònia, i en Pep li va dir: osti nena, polaca, com nosaltres. I la tia li contesta: ah! catalanes!!

El dia 7 va començar tot tirant milles cap a León, i després de fer la foto pertinent davant la catedral, seguim a tota màquina fins a Hospital de Orbigo i Astorga, la cual també creuem a saco, veient ràpidament tot el que calia veure (penseu que a la tornada ja ens pendrem més molèsties en veure les coses amb més calma i detall, je,je).

Sortim d'Astorga i li proposo al Pep que sigui com sigui ens hem de fer petar el Alto de la Cruz de Ferro, algo que ens havien aconsellat fer-ho descansats, però que collons, nosaltres som espluguins, i com els vascos, fem les coses com volem i quan volem, o sigui que de cara amunt i la cruz dels c... cap a casa, nens!!
Al final arribem tardíssim a Riego de Ambrós i ens hem de tornar bojos per trobar allotjament. Al final han sortit 112 kms, que no està gens malament amb l'Alto aquest pel mig (bé, gairebé cap al final)

Baixant des de la Cruz de Ferro (aquí ho fem tot en bici!)


El dia 8, o sigui avui, ens llevem amb més forces que mai, ja que hem dormit un munt i ahir ens vam pulir gairebé dues botelles de vinet per sopar, fins i tot el postre va ser préssec amb vi!!
Dons engeguem les màquines, o sigui, les cames, per començar baixantg fins a Ponferrada i fer la foto davant del castell de no sé què, i seguim fletxes i més fletxes grogues per anar-nos atansant poc a poc al "temible"? (No sé pas de què) i molt conegut "O Cebreiro", l'ascens no té desperdici, però tampoc es tant!!, suposo que és per allò de ser espluguins!!!

Després d'aquest també el Alto de St. Roque, i el Alto del Poio, tots es mouen pels 1300 i pico metres d'altura, el desnivell haurà estat de 800 o 900 acumulats, tampoc res de l'altre món.
Decidim baixar i dinar, encara que tard, a Triacastela. Són les 16 hores i ja portem 90 kms. Quan tot semblava rematat, la cosa se'ns complica i molt:
decidim seguir, després de la obligatòria "mini-becaina", fins a Sarria, i allí buscar allotjament. Són les 19 hores que hi arribem i tot està ple, i anem passant de poble en poble, amb la Joana "d'avançadilla" per intentar col.locar-nos on sigui. Total, que al final ens perdem ella i nosaltres, per tant fem kms de més i ella ha de baixar del cotxe per apartar, ella mateixa, unes vaques que li barren el pas per uns "andurrials" per on s'ha extraviat. Al final arribem, sense voler a Portomarín, des d'on us escric ara mateix, i on m'espera una pizzeta picantona, tal i com m'agraden a mi. Resum, que després dels "Altos del dia", hem fet ni més ni menys que 140 kms altre cop, i ens deixen tan sols a 90 quilòmetrets de no res per al 9è dia, per arribar còmodament a Santiago, si no passa res, je,je, i allí us assegurem que ens fotrem de peix i marisc fins al cul!!!!!!!
Pel tema fotos no hi ha gaire temps, ja que costen de carregar i això val una pasta, ja ho he dit abans, crec, però us prometem que a la tornada, ja farem un passe. Recordeu que serà d'aquí uns quants dies, ja que tornarem pedalant, per si algú no se n'havia enterat.
Gràcies a tots pels vostres comentaris, això demostra que tenim molts amics i ens fa sentir molt acollits allà on anem, vosaltres ens heu ajudat a arribar on estem, gràcies a tots!! I petons per algunes!!!
(Castell de Ponferrada)

DIA 6- ANEM A TOPE!!!!!

Avui, després de soportar els roncs d'un colega tota la p... nit, ens hem aixecat amb el dia algo tapadot, feia fred. Després d'atipar-nos de torró, i no us direm la marca, je,je, hem reprès novament l'aventura en direcció a Castrojeriz i Boadilla del Camino, tan sols ens han fet anar lentes un parell de pujades del "cagar-se", de plat petit i fot-li cap amunt, sort que després hi havia la gran baixada, que com sempre hem fet tal i com mana la nostra tradició espluguina: "a tumba abierta!".
Ara us escribim des de CARRIÓN DE LOS CONDES, parada obligatòria, almenys per a mi, i ràpidament he trucat a la familia per si havia de passar a saludar a algú, je,je.
Avui ens em pulit ja 65 Qms en unes 3 hores i quart, o sigui que anem a fondo, i la nostra intenció és arribar a Mansilla de las Mulas, tan sols a 20 Qms de León.
A veure si ens podem tornar a connectar...

DIA 5 - AL LÍMIT-

Sortim de Nàjera amb les cames i el cul fets pols.. sortint eh... imagineu-vos...arribant , l'etapa és molt distreta amb forts desnivells, que en posen un repte en cada trialera que hi ha, de pujada, és clar, arribem a Santo Domingo de la Calzada, ja sabeu, on "LA GALLINA CANTÓ DESPUÉS DE FOLLADA (poc a poc! coc, coc,coc!poc a poc...), passem per Belorado i el Pep anava tant tocat que ni s'en entera. La Joana ens esperava a la següent població: Villafranca-Montes de Oca i ens diu que està a una ermita en un lloc molt maco a 2 kms. li diem que estem fets pols i que no estem per collonades, que agafi els "trastets" i que vingui cap al poble a fer bullir l'olla. Dinem , ens estirem a la gespa i ens encomanem al Sant Apòstol per continuar la ruta que comença, per variar, amb un fort desnivell que ens porta a 1.150 metres. És la màxima cota que hem assolit en tota la ruta. Passem per Atapuerca, però tant ràpids que només veiem al prehistòric que hi ha retratat a l'entrada del poble. D' allí seguim cap a Burgos, fem la foto de rigor a la Catedral que ens costa un ou de trobar, però és una part més de la penitència que ens hem autoimposat. Hem de preguntar per on sortir, si no encara hi seriem donant tombs per allí per trobar la "p..." fletxeta. Sortim doncs fins a Hornillos del Camino (on Jesucrist va perdre l'esperdenya), el Jordi i arriba sense problemes i el Pep com pot, però també hi arriba. Sort que la última costa que el mapa ens assenyalava era "avall"...
(Diuen que el blat és a punt de segar...)


Avui hem conegut a la gent més dispar, ja ho deiem que hi havia penya rara pel món. Un tio que ve caminant des de Monpellier, i una veterana que ve, també caminant des d'Holanda. Aquests si que tenen mèrit, i no el que fem nosaltres...

DIA 4, SEGONA PART

Bé, després d'atipar-nos com a bacons a Agoncillo, hem continuat cap a Logroño, on gràcies a un nano que ens hem trobat pedalant per l'autovia amb la seva BMX, li hem ensenyat el mapa dels llocs de major interès per visitar i fer les fotos pertinents: la catedral, el "Puente de Piedra", etc.
Per cert, el xaval, que es diu "Javi", ens a portat a cada localització a "tota llet", saltant pels passos de zebra, boreres, etc. com uns autèntics "urban riders", la veritat és que jo he passat una mica de por de ser atropellat, i el Pep ni te digo...

Més endavant, i en direcció a Navarrete, tot sortint de Logroño, hem descobert una àrea de lleure de p. mare, al voltant del "Pantano de la Grajera". Llavors i sense saber com, apareix un altre espontani que fent-nos de guia turístic, ens ha marcat el ritme gairebé fins a Nàjera, on ens trobem ara mateix, en un alberg de pelegrins, que està a fondo de penya, i la barreja d'olors és poc descriptible.
Destacar que el colega aquest que ens ha acompanyat ens ha subestimat, tot mostrant-nos una trialereta de res de pujada, la qual ens ha aconsellat fer a peu, però ja us podeu pensar com s'ha acabat, je,je.
Al final 90 quilòmetrets molt agradables, fent ja algunes pujadetes i baixadetes, avui realment sí que hem disfrutat. Potser és que el pla no ens va...
A partir de demà i segons ens ha dit el colega, comencen les "etapes de muntanya", pujades dures i llargues, que suposem que baixarem després.
Gràcies pels vostres comentaris, ens acomiadem i ne'm a jalar algo, esperem demà poder-vos oferir més.
Salut a tothom i molts petons Anneta, fixa't que jo vaig cuidant molt a les cigonyes, je,je.

DIA 4, ALGO MILLOR

Després de la matxacada d'ahir, la primera idea va ser fer un dia de relax tot reduïnt el quilometratge i pendre'ns-ho en calma. Però aquest matí ens hem aixeecat "rebosantes de energia", i fins i tot el Pep ha començat a treure conclusions tot traient-se de la màniga una bona dita, aprofitant que estem a la Rioja: "Con un buen vino, se hace mejor el Camino".
I així de feliços hem reprès el nostre Camí tot sortint de Calahorra, que com sabeu diuen que la que no és P... és Z..., je,je.
Continuem Ebre amunt i ara mateix us escribim des de la població d'Agoncillo, més concretament des de dins un castell que us mostrarem a continuació. I la nota destacable és que ja ens trobem a tan sols 12 kms de Logroño!! On enllaçarem ja amb el Camí francès que ve de Roncesvalles. I que dir de Logroño? Doncs que a Logroño,
"el peregrino, si no va muy cansado, puede buscar algún C...( collons, ara no se m'ocurreix res que rimi amb Logroño).

Castell d'Agoncillo

ETAPA 3 O VENTDELPLÀ

(David: estaràs content!, fixa't en el pal que aguanta el cartell...)

No us n'enfoteu, però avui el nostre principal problema ha estat el vent de ponent, o sigui de cara. El qual ha fet que les nostres bicis rodessin com si estessin frenades, ens ha costat moltíssim avançar. Fins i tot, el lloc que teníem previst per esmorzar, s'ha convertit en el del dinar. Això no ha tret que haguem acomplert l'objectiu d'arribar a Calahorra, on ja estem ben acomodadets en un "Albergue de Peregrinos", tal i com mana la tradició.
Si us hem de definir l'etapa en poques paraules: rectes interminables, rectes interminables, rectes interminables, rectes interminables, rectes interminables, i no sé si ho havíem dit abans, VENT DE CARA!!!!!!
Com que no cal dir gran cosa més d'avui, aprofitarem per carregar unes quantes fotos curioses, i no tant curioses que il.lustraran part de les nostres vivències.


Els dos peregrins amb ni més ni menys que Sancho Panza!!

Algunes fotos més (AFM)

PSP3

ETAPA 2 DE LA GRAN ANIMALADA

Avui us oferim una crònica especial, ja que encara no hem acabat l'etapa però a causa de la incertesa de no saber ni on pararem a dormir, hem preferit assegurar el tret i explicar-vos els successos més importants d'aquesta 2ona etapa.

Avui, el més destacable és que hem creuat sense incidències "L'INFERN DELS MONEGROS", que a causa d'uns agraïts nuvolets, tampoc ha estat tant dur, je, je. La veritat es que en almenys 50 kms o més no hi ha ni un trist arbre, ni una ombra, ni...
Ens hi hem posat a les 8 del matí per avançar el màxim possible sense patir les hores de calor màxima. Tot passant per Pina de Ebro, Fuentes de Ebro, i no sé què més d'Ebro, aquí tot és Ebro, ja veieu. Fins i tot ens hem aturat en unes excavacions arqueològiques on hi havia unes nenes molt macotes que ens han mostrat una espècie de mosaics romans.

Finalment i sobre les 3 de la tarda ens hem presentat a la plaça del Pilar, o sigui a Saragossa!!!
Després de jalar algo per un dels garitos del centre, us escribim això, mentre acabem de decidir on posar punt i final al dia d'avui. Tot dependrà d'on tinguin lloc per dormir. Les xifres del dia són de moment: 105 kms, i el Pep no em deixa posar el temps real amb el qual ens els hem petat,...

Queden pendents almenys 15 o 20 kms més, en funció dels allotjaments.

De moment això és tot, només resta dir-vos una frase característica que repetim contínuament: AQUEST MÓN ESTÀ PLE DE PENYA MOLT RARA, NO?

Espero que fins demà, nens!!!
Ah, per cert, sembla que el comtador de visites a petat, però tant fa, sabem que seguiu sent fidels...

Foto en exclusiva de la Pilarica mentre la poli em deia: por favor, está prohibido haser fotos!!


Alguna foto més:

PSP2

JA TENIM LA PRIMERA ETAPA!!!

Bé, doncs avui, després de diferents mogudes que han ocasionat que sortíssim una mica més tard del previst, finalment ens hem posat en camí i ara ja us escrivim des de Candasnos, concretament des de l'Hostal La Cruzanzana, on ens han deixat com a nous per poder continuar amb la nostra aventura.
La sortida des de l'Espluga ha estat algo durilla, les cames estaven resentides després de les "animalades" que hem fet, cadascú pel seu comte, el cap de setmana anterior.
Després de la foto obligada al monestir de Poblet hem seguit cap a Vimbodí, l'Albi, Cervià, el Cogul, Alcanó, Sarroca de Lleida, Aitona, Fraga i Candasnos.
La calor ha estat la protagonista, i més que pedalar ràpid, el que hem fet ha estat fugir del sol, o sigui que ens hem fulminat els 115 kms del tram en poc més de 5 hores. La veritat és que no ho haguéssim aconseguit sense les plantacions de fruiters properes a Lleida, a les quals hem "fotut" molta mà, i s'han deixat, je,je.
Demà pretenem arribar a Pina de Ebro per esmorzar, o sigui que després de 60 kms. I després continuar fins a Saragossa per dinar. Llavors, en funció de les temperatures valorarem la possibilitat de tirar un tros més...
Per a que no us acostumeu a les llargues cròniques, decidim tallar aquí i demà, si pot ser, ja tindreu més.
Gràcies a tots pel vostre suport, fins...


Algunes fotos més:

1 juliol P-S-P

Què us sembla?

Esperem les vostres opinions, propostes, recomanacions, dubtes que tingueu,...